Compensació Pel Signe Del Zodíac
Sonabilitat C Celebritats

Esbrineu La Compatibilitat Per Signe Del Zodíac

Històries inspiradores

Una nena ajuda a la mare pobra a recollir escombraries al bosc, els residents ho descobreixen i convergeixen a casa seva - Història del dia

Una nena ajudava a la seva pobra mare a recollir les escombraries al bosc cada tarda, i la gent va suposar que tot era perquè necessitaven més diners. Un dia, els seus veïns es presenten davant del seu pati, lloant-los per la seva amabilitat.



La Lara i la seva filla Coco, de nou anys, eren molt pobres, vivien al tràiler que els difunts pares de Lara van deixar enrere. La Lara feia una feina mal pagada com a escombradora i amb prou feines tenia prou diners per comprar menjar i altres necessitats diàries.



Mentre la Coco estava a l'escola, la Lara estaria al parc, complint les seves obligacions com a netejadora. Escombrava les voreres i traia les escombraries tot el dia fins que el seu torn acabava a les tres de la tarda.

  Només amb finalitats il·lustratives. | Font: Pexels

Només amb finalitats il·lustratives. | Font: Pexels

Aleshores, la Lara es dirigiria a l'escola de la Coco per recollir-la, i caminarien feliços junts cap al bosc. Intercanviarien històries sobre com va anar el seu dia i les diferents persones que van trobar mentre caminaven.



Cada vegada que arribaven al bosc, la Lara lliurava a Coco un pal i una bossa d'escombraries, i junts recollien les escombraries que veien. La majoria dels residus consistien en plàstics, llaunes i ampolles que els campistes i els excursionistes van deixar enrere.

Un dia, un dels seus veïns es va sorprendre en veure'ls recollint escombraries al bosc just abans de la posta de sol. 'Per què et passes les tardes recollint les escombraries al bosc? Això amb prou feines et donarà diners. Una altra feina seria millor per guanyar més', ha comentat.

  Només amb finalitats il·lustratives. | Font: Pexels

Només amb finalitats il·lustratives. | Font: Pexels



La Lara es va arronsar d'espatlles. 'Sé que no estem benestants, però no hi ha feina més important que la que fem cada tarda', va respondre.

'Què vols dir? Hi ha moltes feines més importants: pots sol·licitar-te en un restaurant de menjar ràpid o en una botiga de queviures. Estic segur que paguen més del que es guanya amb la recollida d'escombraries', ha insistit el veí.

Aquesta vegada, Coco va decidir parlar en nom de la seva mare. 'Senyor, el que pretén dir la meva mare, és que la natura s'està morint! Si seguim embrutant els nostres boscos, acabaran contaminats. No voleu seguir gaudint d'aquest bonic camí? No hi arribareu. fes-ho una vegada que s'estigui a les escombraries'.

L'home es va sorprendre. Mai es va adonar que la Lara i la Coco estaven fent un favor al seu barri, pensant que estaven recollint escombraries només per guanyar diners extra.

  Només amb finalitats il·lustratives. | Font: Pexels

Només amb finalitats il·lustratives. | Font: Pexels

Els va felicitar pel seu servei i va demanar disculpes per no poder contribuir. Va prometre no tornar a llençar escombraries al bosc i ser més conscient dels residus diaris que aporta.

Un parell de dies més tard, un bon dissabte al matí, la Lara va sortir de casa seva per endur-se la Coco al parc i es va sorprendre de veure un bloc sencer de veïns al seu pati, allà amb bosses i guants.

'Ho sento, m'he perdut alguna cosa?' va preguntar la Lara, confusa. 'Com puc ajudar-vos a tots?'

Llavors l'home que va conèixer als dies del bosc va sortir de la multitud i va parlar. 'Després de veure't a tu i a la teva filla al bosc, vaig publicar sobre el que has estat fent per nosaltres al fòrum de la comunitat. Ens vam adonar que també és la nostra responsabilitat cuidar el nostre medi ambient, així que hem declarat cada dissabte com el nostre net- dia', va revelar.

  Només amb finalitats il·lustratives. | Font: Pexels

Només amb finalitats il·lustratives. | Font: Pexels

Lara va somriure. Estava encantada de saber que les seves accions van inspirar als altres a cuidar millor el medi ambient. Així, es va unir a ells al bosc on van aconseguir netejar una àrea més extensa del que ella i la Coco podrien fer quan només fossin ells dos.

Finalment, l'alcalde de la ciutat va descobrir què havien fet la Lara i la Coco per la comunitat. Volia premiar-los pel seu desinterés, així que els va donar una generosa recompensa donant-los una casa permanent al barri, perquè poguessin deixar de viure en un remolc destrossat.

'Gràcies per sacrificar el vostre temps i comoditat per la nostra comunitat. Necessitem més gent com vosaltres al món', els va dir l'alcalde mentre lliurava les claus de la nova casa a la Lara.

  Només amb finalitats il·lustratives. | Font: Pexels

Només amb finalitats il·lustratives. | Font: Pexels

Mentrestant, els veïns de la Lara, que van ser presents durant la facturació, van donar mobles, electrodomèstics i paquets de menjar que Lara i Coco podien utilitzar a la seva nova llar.

La Lara i la Coco no només van aconseguir mantenir net el bosc, sinó que també van reunir tot el seu veïnat. Van guanyar una família extensa a través dels seus veïns que estaven a pocs passos d'ells sempre que necessitaven ajuda.

Què podem aprendre d'aquesta història?

  • Donar un bon exemple pot inspirar els altres a provocar un moviment. La Lara i la Coco van treballar en el manteniment del bosc simplement perquè volien fer la seva part en la cura del medi ambient. Al final, les seves accions inspiradores van provocar un moviment, convidant altres a unir-se a ells en la seva causa per la preservació del medi ambient.
  • El nostre entorn mereix ser respectat i cuidat. El medi ambient ens dóna tot el que necessitem i més. Amb cada cop més contaminants presents al món, la humanitat ha de fer la seva part per garantir que el medi ambient es mantingui cuidat, per posar fi al canvi climàtic, i així la Terra segueixi sent un lloc habitable durant els segles vinents.

Comparteix aquesta història amb els teus amics. Pot il·luminar-los el dia i inspirar-los.

Si t'ha agradat aquesta història, potser t'agrada aquesta d'una mare de quatre fills que va ser acomiadat de la seva feina sense rebre el seu darrer sou, i que compra l'empresa anys després.

Aquesta peça està inspirada en històries de la vida quotidiana dels nostres lectors i escrita per un escriptor professional. Qualsevol semblança amb noms o ubicacions reals és purament casual. Totes les imatges són només amb finalitats il·lustratives. Comparteix la teva història amb nosaltres; potser canviarà la vida d'algú. Si voleu compartir la vostra història, envieu-la a info@vivacello.org.